martes, 3 de diciembre de 2013

El futur d’RTVV ja estava escrit


EL TEMPS ha tingut accés a la primera versió de l’informe Price Waterhouse Cooper encarregat l’any 2010 per RTVV quan José López Jaraba n’era director general. A diferència del document publicat el 2012, aquest primer informe ja especificava com s’havia de fer l’externalització de continguts. Trobareu tot el reportatge a l'edició paper i a la botiga virtual
Fotografia: Prats i Camps

L’informe, fins ara secret, va costar 180.000 euros més IVA i RTVV el va encarregar a Price Waterhouse Cooper (PWC) el desembre de 2010. Són dos toms. El primer, de 59 pàgines, es titula, en castellà, “Model organitzatiu actual de Ràdio Televisió Valenciana” i és una radiografia de la situació de l’ens. El segon, de 89 planes, es titula “Model futur de Ràdio Televisió Valenciana” i ja explica què s’ha de fer per a redimensionar-la. Tots dos tenen com a avantítol: “Adaptació del Model Organitzatiu i de Gestió a la conjuntura actual” i la data del copyright és 2011. Aquest exercici d’abús de l’eufemisme es podria traduir més o menys en: “Quants treballadors hem de despatxar per privatitzar la programació de Canal 9”.

José López Jaraba, director general d’RTVV, va rebre els papers a mitjan any, quan ell ja havia avançat al diari ABC que s’estava planejant un ajust de dimensions ciclòpies. Sindicats i treballadors van començar a témer el pitjor. I és per això que el comitè d’empresa, els partits polítics de l’oposició i els membres del consell d’administració proposats per PSPV, Esquerra Unida i Compromís, van reclamar aquest document amb insistència. Jaraba se’ls espolsava dient que es tractava d’un esborrany de treball.

 Pel juliol del 2012, després que Juan Prefaci, secretari general de l’ens, anunciara als treballadors que l’ERO era una realitat i que afectaria un total de 1.198 persones, la direcció va facilitar l’informe. Però era un altre.

El que té copyright amb data del 2012 i només ocupa un volum. És aquell que pretenia que la televisió funcionara amb 243 treballadors i la ràdio amb 66. A més, té diferències ben sonores respecte al document original que, fins ara, i com si fos un medicament, sempre ha estat fora de l’abast dels treballadors.

Primera diferència: com s’ha de fer l’externalització. És la més vistosa i potser és la que va provocar que Jaraba, com un sant Pere recalcitrant, l’amagara a tothom. L’informe de 2011 té un subcapítol, que va desaparèixer del tot en el de 2012. Conté les bases per a externalitzar Canal 9. Ocupa les pàgines 18 a 21 i es titula “Alternatives per a la contractació de continguts”.
La primera frase de la pàgina 18 diu: “Tal com s’ha recomanat en aquest informe, després de l’anàlisi exhaustiva del model operatiu, s’ha de contractar la producció de tots els programes no informatius ni esportius a tercers”. A continuació es descriuen els diversos models de contractació. El primer que proposen és el de la producció en bloc, que consisteix a encarregar tots els programes en un paquet o en un conjunt reduït de paquets a un sol proveïdor o a un nombre reduït.
Això tindria uns certs avantatges com ara menys paperassa i economia perquè la productora adjudicatària podria aprofitar sinergies. L’inconvenient, el més gran, que el redactor del document hi veu és que RTVV pràcticament no tindria control sobre la qualitat del producte. Un inconvenient no tan gran per a PWC és que hi ha pocs proveïdors de serveis valencians capaços d’oferir, a la pràctica, una  reixeta completa a Canal 9. Hi ha, també, una possible llista de  candidats entre els quals, Alba Adriática, de José Luis Moreno, Gestmusic, o Vértice 360, que finalment hauria estat l’adjudicatària única si la cadena no haguera tingut aquest final tan abrupte.

Tot el reportatge al número 1538 d'EL TEMPS

No hay comentarios:

Publicar un comentario